dissabte, 23 de març de 2013


Marató Barcelona 2013.  17-03-2013 

La d'avui ha estat la meva vuitena marató i la tercera consecutiva a Barcelona on em vaig estrenar l'any 2011.

La setmana l´he passat molt tranquil, pràcticament sense entrenar perque estava convençut que la feina estava feta.

He arribat a Barna força d'hora i mitja hora abans de la sortida em trobo amb els companys PANTAURELLS Joan i Alex. Compartim gairebé la mitja hora que manca per la sortida. Estic molt tranquil i amb ganes de provar-me. Voldria intentar millorar la marca de 3:20:26 del 2012. L'any passat vaig arribar molt be, amb uns bons entrenos, i molt bones sensacions. Em trobo be, aixis que cal intentar-ho.

Els primers Km he sortit a regular, volia fer el Km. a 4:44, però m'ha costat molt regular el ritme pel gran nombre de corredors, que anaven a un ritme una mica mes lent que el meu. Molts canvis de ritme fins el Km. 5. Estem a la Travessera de les Corts, i de nou aquest any no hi ha ningú de la família. Hem passat a escassos 100 metres de casa d'alguns d'ells, però ja se sap que son de dormir molt. El dia es una mica plujós, aixis que pràcticament no suarem en tota la cursa. Això va be, però al mateix temps emprenya una mica. Aquest cop he estat llest i he deixat les ulleres a la motxilla, tot i que com que soc força Cegatón, no puc veure be els parcials que vaig fent.

Tot i axó segueixo regulant perquè l'experiència em diu que sempre faig una baixada considerable a partir del Km. 30. Quant passem pel punt Km. 10 al c/ Paris amb Entença segueixo trobant-me be, i he millorat 20 segons respecte el parcial dels primers 5 Km. En aquests moments penso que puc fer marca. I aixis seguim, el proper punt de control es al Km. 15, on ja m'he deixat els 20 segons que havia recuperat feia una estona.

Els propers Km son per mi uns dels mes macos de la Marató, per la gent que hi ha als carrers i també pels llocs on passa la cursa. La Sagrada Família bestial, ple de gent animant, estem al Km 16 i enfilo cap al Km. 17,14 on espero trobar moltes estelades. Però res daixò, quatre banderes, però no com m'ho imaginava. En el bloc del Km. 15-20, de nou recupero 20 segons. Ja estem en aquests moments en mig de la Meridiana. En aquest punt del trajecte es gairebé l'únic on ens creuem amb els corredors que ja han passat el punt Km. de la mitja marató. Quant la passo ho faig amb un temps de 1:40:01.



Es en aquests moments que m´anadono que serà quasi impossible que pugui millorar marca, i segur que no puc fer sub 3:20, aixis que inconscientment tot i que encara he aguantat uns Km fins el 32, vaig afluixant el ritme, o com a mínim, ja he deixat de pensar en el crono.

En el Km. 23,540 es produeix un fet important dins de la meva curta historia de runner. He fer el Km. 1.000 en curses. No ho tenia previst que coincidís amb Barcelona, però casualment Barcelona va ser on vaig fer la meva primera cursa (El Corte Ingles), i on vaig debutar en Marató el 2011. Ahir, mirant una estadística que fa temps que no actualitzo, vaig adonar-me que si sumava els Km. fets en les darreres curses, sumava 976,46 Km. Per tant avui tenia que ser un dia especial i ho ha sigut. He superat la xifra de 1.000 Km en curses.

I es ara on si que gaudeixo de la cursa. Jo crec que des-de que vaig fer la meva primera marató, sempre he volgut lluitar contra el crono, encara que quasi sempre m'ha sortit el tret per la culata. En canvi avui, el crono m'importa relativament poc. Que xulo es passar pels carrers de Barcelona, sense fum de cotxes i gaudint d´aquest esport tan maco. El parcial del Km. 25 al 30 el faig en 24,06, estic començant a perdre pistolada, però com dic vaig molt còmode, però sobretot mot content. A partir del Km. 30 i fins el 36 es la part del recorregut mes lletja i solitària, c/ Taulat, Ronda Litoral, Llull, Selva de Mar. Els Km. del 30-35 es on definitivament s'escapa la MMP, perdo un minut i mig respecte al ritme previst.

Estem al Km. 36 i comença el millor de la marató, passem per l´Arc de Triomf, Ronda Sant Pere, Plaça Catalunya, Portal de l´Angel, la Catedral i via Laietana. Està ple de gent i hi ha trams que el passadís per córrer es estret. Això m'anima molt i aconsegueixo augmentar lleugerament el ritme, tornant a fer alguns parcials sobre els 5 minuts el Km. Estic cansat, però tinc les forces intactes per intentar apretar els darrers 2 Km.


I quant just agafem el paralel, em trobo a un company corredor, en Ricard, un amic del Sergi Padró a qui vaig conèixer a la Marató de Tarragona, El saludo, i de seguida m´anadono que va força tocat. Llavors li dic que si vol anem junts fins l'arribada, ell m diu que no, però li insisteixo i baixo el ritme de forma radical. Ara toca gaudir encara més de la cursa, primer perquè per mi resulta un plaer poder rodar al costat del Ricard, i segon, perquè anant a aquest ritme fa que pugui viure cada segon dels darrers 2 Km. de la cursa. Enfilem Avda. Maria Cristina, ja fa una estona que he tret l'estelada, una mica abans del Km. 41, però just quant entrem a M. Cristina, li demano al Ricard que l'agafi d'un extrem. La portem entre els dos, em sento com un nen en una festa infantil, estic emocionat i molt content. Creuem la meta, faig 3:25:35 que es la meva segona MMP, però es que en Ricard ha fet 1:29, es a dir que ha aconseguit fer sub 1:30 que es l'objectiu que buscava.

Tot just creuem la línia d'arribada ens fem una abraçada, ell està content, però jo estic super content. De nou he trobat a faltar l'alè de la família, aquest cop ha estat perquè la Júlia estava una mica constipada. Ja estic acostumat, encara que com l'any passat potser somniava en trobar les nenes i fer els metres finals amb elles.

L'any passat vaig voler dedicar la cursa a varies persones, al pare, a l'entrenador, a la família. Avui la cursa va pels meus amics Pantaurells que em fan sentir en un gran grup, però també me la dedico a mi mateix, he patit força durant els mesos d'aturada per lesió, m'ha costat recuperar un bon ritme (encara que ja no puc fer el que feia abans). Aquesta lesió però m'ha servit per veure que l'objectiu que m'agradaria aconseguir a partir d'ara, no es un altre que ser feliç i gaudir a tope.
Fins la propera crònica.

Cap comentari:

Publica un comentari