dissabte, 23 març de 2013


Marató Barcelona 2013.  17-03-2013 

La d'avui ha estat la meva vuitena marató i la tercera consecutiva a Barcelona on em vaig estrenar l'any 2011.

La setmana l´he passat molt tranquil, pràcticament sense entrenar perque estava convençut que la feina estava feta.

He arribat a Barna força d'hora i mitja hora abans de la sortida em trobo amb els companys PANTAURELLS Joan i Alex. Compartim gairebé la mitja hora que manca per la sortida. Estic molt tranquil i amb ganes de provar-me. Voldria intentar millorar la marca de 3:20:26 del 2012. L'any passat vaig arribar molt be, amb uns bons entrenos, i molt bones sensacions. Em trobo be, aixis que cal intentar-ho.

Els primers Km he sortit a regular, volia fer el Km. a 4:44, però m'ha costat molt regular el ritme pel gran nombre de corredors, que anaven a un ritme una mica mes lent que el meu. Molts canvis de ritme fins el Km. 5. Estem a la Travessera de les Corts, i de nou aquest any no hi ha ningú de la família. Hem passat a escassos 100 metres de casa d'alguns d'ells, però ja se sap que son de dormir molt. El dia es una mica plujós, aixis que pràcticament no suarem en tota la cursa. Això va be, però al mateix temps emprenya una mica. Aquest cop he estat llest i he deixat les ulleres a la motxilla, tot i que com que soc força Cegatón, no puc veure be els parcials que vaig fent.

Tot i axó segueixo regulant perquè l'experiència em diu que sempre faig una baixada considerable a partir del Km. 30. Quant passem pel punt Km. 10 al c/ Paris amb Entença segueixo trobant-me be, i he millorat 20 segons respecte el parcial dels primers 5 Km. En aquests moments penso que puc fer marca. I aixis seguim, el proper punt de control es al Km. 15, on ja m'he deixat els 20 segons que havia recuperat feia una estona.

Els propers Km son per mi uns dels mes macos de la Marató, per la gent que hi ha als carrers i també pels llocs on passa la cursa. La Sagrada Família bestial, ple de gent animant, estem al Km 16 i enfilo cap al Km. 17,14 on espero trobar moltes estelades. Però res daixò, quatre banderes, però no com m'ho imaginava. En el bloc del Km. 15-20, de nou recupero 20 segons. Ja estem en aquests moments en mig de la Meridiana. En aquest punt del trajecte es gairebé l'únic on ens creuem amb els corredors que ja han passat el punt Km. de la mitja marató. Quant la passo ho faig amb un temps de 1:40:01.



Es en aquests moments que m´anadono que serà quasi impossible que pugui millorar marca, i segur que no puc fer sub 3:20, aixis que inconscientment tot i que encara he aguantat uns Km fins el 32, vaig afluixant el ritme, o com a mínim, ja he deixat de pensar en el crono.

En el Km. 23,540 es produeix un fet important dins de la meva curta historia de runner. He fer el Km. 1.000 en curses. No ho tenia previst que coincidís amb Barcelona, però casualment Barcelona va ser on vaig fer la meva primera cursa (El Corte Ingles), i on vaig debutar en Marató el 2011. Ahir, mirant una estadística que fa temps que no actualitzo, vaig adonar-me que si sumava els Km. fets en les darreres curses, sumava 976,46 Km. Per tant avui tenia que ser un dia especial i ho ha sigut. He superat la xifra de 1.000 Km en curses.

I es ara on si que gaudeixo de la cursa. Jo crec que des-de que vaig fer la meva primera marató, sempre he volgut lluitar contra el crono, encara que quasi sempre m'ha sortit el tret per la culata. En canvi avui, el crono m'importa relativament poc. Que xulo es passar pels carrers de Barcelona, sense fum de cotxes i gaudint d´aquest esport tan maco. El parcial del Km. 25 al 30 el faig en 24,06, estic començant a perdre pistolada, però com dic vaig molt còmode, però sobretot mot content. A partir del Km. 30 i fins el 36 es la part del recorregut mes lletja i solitària, c/ Taulat, Ronda Litoral, Llull, Selva de Mar. Els Km. del 30-35 es on definitivament s'escapa la MMP, perdo un minut i mig respecte al ritme previst.

Estem al Km. 36 i comença el millor de la marató, passem per l´Arc de Triomf, Ronda Sant Pere, Plaça Catalunya, Portal de l´Angel, la Catedral i via Laietana. Està ple de gent i hi ha trams que el passadís per córrer es estret. Això m'anima molt i aconsegueixo augmentar lleugerament el ritme, tornant a fer alguns parcials sobre els 5 minuts el Km. Estic cansat, però tinc les forces intactes per intentar apretar els darrers 2 Km.


I quant just agafem el paralel, em trobo a un company corredor, en Ricard, un amic del Sergi Padró a qui vaig conèixer a la Marató de Tarragona, El saludo, i de seguida m´anadono que va força tocat. Llavors li dic que si vol anem junts fins l'arribada, ell m diu que no, però li insisteixo i baixo el ritme de forma radical. Ara toca gaudir encara més de la cursa, primer perquè per mi resulta un plaer poder rodar al costat del Ricard, i segon, perquè anant a aquest ritme fa que pugui viure cada segon dels darrers 2 Km. de la cursa. Enfilem Avda. Maria Cristina, ja fa una estona que he tret l'estelada, una mica abans del Km. 41, però just quant entrem a M. Cristina, li demano al Ricard que l'agafi d'un extrem. La portem entre els dos, em sento com un nen en una festa infantil, estic emocionat i molt content. Creuem la meta, faig 3:25:35 que es la meva segona MMP, però es que en Ricard ha fet 1:29, es a dir que ha aconseguit fer sub 1:30 que es l'objectiu que buscava.

Tot just creuem la línia d'arribada ens fem una abraçada, ell està content, però jo estic super content. De nou he trobat a faltar l'alè de la família, aquest cop ha estat perquè la Júlia estava una mica constipada. Ja estic acostumat, encara que com l'any passat potser somniava en trobar les nenes i fer els metres finals amb elles.

L'any passat vaig voler dedicar la cursa a varies persones, al pare, a l'entrenador, a la família. Avui la cursa va pels meus amics Pantaurells que em fan sentir en un gran grup, però també me la dedico a mi mateix, he patit força durant els mesos d'aturada per lesió, m'ha costat recuperar un bon ritme (encara que ja no puc fer el que feia abans). Aquesta lesió però m'ha servit per veure que l'objectiu que m'agradaria aconseguir a partir d'ara, no es un altre que ser feliç i gaudir a tope.
Fins la propera crònica.

diumenge, 3 febrer de 2013

20-01-2013 MARATÓ COSTA DAURADA TARRAGONA


Diumenge 6:30, em sona el despertador. He passat la nit en un Hotel de Tarragona, Vull tenir-ho tot controlat. Es la meva re-estrena en una Marató. Han passat quasi 9 mesos desde Empúries i 8 desde l'accident. Els darrers 3 mesos he pogut anar incrementant el ritme dels entrenaments i desde Desembre que ja faig tirades llargues. No em trobo tant ràpid com abans, però en canvi crec que estic millorant en la resistència. Be al gra.

1 hora abans ja estic al punt de sortida. Als pocs minuts arriben els amics Pantaurells Sergi, Joan, Alex i Enric. Els faig l'entrega dels dorsals que he recollit el dia abans i anem a deixar la bossa al gaurdarroba. Rodem molt suau uns minuts i ens dirigim a l´arc de sortida. Estic ben situat, entre el Sergi i els companys Alex, Joan i Enric que han decidit sortir amb el globus de 3:45. La meva intenció es fer 3:30, aixis que em situo teòricament al costat del globus.
Diuen que de la teoría a la pràctica hi ha un bon troç, i es aixis, ja que de seguida perdo el globus. Faig el primer Km a 4,55, just el temps que voldria fer, però hauré d'aprendre a regular perquè les meves cames van més ràpides que el meu cap.Els primers Km els fem bordejant l'escullera del port de Tarragona. Fa força vent, aixis que avui tindrem un enemic inesperat que voldrà fer-nos la punyeta. Aquest primer tram que es el que recorre l'escullera, anada i tornada son 7 Km, que els he fet en 34:35, es a dir que vaig a un molt bon ritme. Fins i tot massa ràpid per les meves pretensions. He de dir que he baixat una mica el ritme perquè el Ricard, un amic del Sergi que te previst fer la cursa en 3:30 m'ha agafat i m'ha fet veure que potser anava massa fort. Però hi ha quelcom que em diu que he de tirar, aixis que despres d'una estona d'estar amb el Ricard i uns companys seus de feina, decideixo tirar una mica més fort. A partir d'aquí començo a fer Km. al voltant de 4:45 i vaig força estona amb un runner que estic coneixent mentre correm, en Juanra. La veritat es que fem molts Km. junts, jo diria fins passat el Km. 21. Hem anat a buscar una carretera que porta fins a Cala Romana, bordejant la costa en direcció a Torredembarra. Fem mitja volta i tornem a enfilar la zona del passeig del port, per dirigir-nos cap al centre de Tarragona, concretament la Rambla nova fins al mirador.
Passo la mitja a 1:41:30, llavors encara estic rodant a bons ritmes, i fins i tot hi ha un moment que crec que puc millorar la meva marca en Marató. En alguns trams, com que es un circuit d'anades i tornades em vaig creuant amb tots els companys Pantaurells, el Sergi va molt destacat, i quant ell passa per un punt a mi encara em manca mig hora per arribar. En canvi a Alex, Joan i Enric els porto una mica d'avantatge, no gaire doncs estan molt forts.

La cursa va passant i molt, molt be, tot fins al Km 37 on suposo que la mare natura diu que ja està be d'aventures, que amb els entrenos que porto, el ritme es equivocat, i efectivament, els meus temps comencen a caure en picat, arribant al Km 40-41 que passes per davant de la meta amb un temps el darrer Km de 5:45. El darrer Km recupero una mica, no gaire i el faig en 5:30 creuant la meta cansat però molt satisfet, doncs he finalitzat de nou una marató, i això son paraules majors. Amb aquesta ja van sis, i si tot va be aquest mes de Febrer faré un altre. Temps final oficial de 3:26:36, un crono millor que el que tenia previst fer, però pitjor que el que feia presagiar els primers 37 Km. El ritme ha sortit 4:54 que no està gens malament. Tota la cursa amb molt de vent, aixis que potser el temps hagues estat lleugerament millor, però en tot cas molt satisfet del resultat.

Estic content de tornar a escriure una crònica. Ara hauré de tornar a agafar pràctica per donar-lis aquell aire èpic que havia aconseguit en els relats anteriors.

Fins la propera.














dissabte, 3 novembre de 2012


20-10-2012  50 KM. EN PISTA CIUTAT DE TERRASSA.


Sis mesos després d'haver escrit el darrer post en aquest blog, estic amb les piles a tope, i animat per seguir traslladant les meves experiències.

Qui em coneix sap que haver deixat d'escriure no ha estat un acte premeditat, si no tot el contrari. El 8 de Maig, quant em dirigia a la feina vaig ser atropellat i això em va deixar uns quants mesos fora de combat. Des-de el primer moment vaig tenir clar que em volia recuperar i tornar a córrer.

Aquest no es l'espai per relatar la duresa d'aquests mesos, perquè es un blog dedicat als entrenaments i les curses que vaig fent. Aixis que posem-nos mans a la feina.

Feia unes setmanes que començava a rodar amb certa comoditat, això si sempre per asfalt, perquè algun intent muntanyero m'havia deixat molt tocat. El dimarts 16, els companys Pantaurells, durant l'entrenament em van comentar que el dissabte feien la cursa de 10 Km en pista de Terrassa. Al arribar a casa, vaig entrar a la plana Web, i sense tenir-ho pensat, els meus dits se'n van anar directament a clickar sobre la cursa de 50 Km. Era una acte inconscient i poc premeditat, però sense tenir-ho pensat, n'havia inscrit a la meva primera cursa de 50 Km.

La setmana havia estat molt dura, doncs problemes gastrointestinals, i l'hospitalització del pare, no feien preveure cap bon resultat. La nit abans de la cursa vaig fer la primera menjada de carbohidrats, una pizza que no va ajudar gaire a la meva panxa, però que segur em va aportar  una mica de benzina.

Arribo a la cursa molt tranquil, amb suficient temps, ja que una hora abans, ja estic a les pistes d'atletisme de Can Jofresa. Agafo el dorsal, em preparo la música, estiro una mica, i quasi sense adonar-me, la cursa està a punt de començar. La línia de sortida no està gaire atapeïda de corredors, jo diria que som uns 8 o 10. Llavors penso, Joaquim, aquest cop pots arribar dins dels 10 primers. La deducció era fàcil, però engrescadora. No tenia clar a quin ritme tenia que rodar, aixis que un cop donada la sortida, començo a rodar en un ritme molt còmode. Sense adonar-me les voltes a la pista es fan fàcils, i la meva velocitat constant. Vaig clavant parcials entre 5:08 i 5:12 el Km. Han hagut uns quants corredors que han sortit força més ràpids que jo, i sobretot durant els primers 15 Km, em van doblant de forma constant. Penso llavors que vaig situat entre el sisè i el setè, es a dir que dec portar 3 o 4 corredors darrera. No em puc queixar, tenint en compte la filosofia amb la que he agafat la cursa, i sobretot després de tant de temps d'aturada. No he fet cap cursa des-de el 5 de Maig, i ja estic content de poder anar rodant a ritme constant.

Lamentablement els problemes estomacals no han desaparegut, i començo a tenir retortijons de panxa als pocs Km. Em poso llavors un propòsit, fer 20 Km i arribat aquest punt, parar a visitar al Sr. Roca. No tinc excessius dolors al peu, tot i que la característica de la pista, girant sempre a esquerres, fa que el peu lesionat es ressenti una mica.

Sobre els 20 Km. arriba l'amic Pantaurell Jordi Garreta, qui comença a donar-me ànims, i fer-me algunes fotografies. Penso llavors, que potser podria retardar una mica l'aturada. Les cames van de conya, però la panxa no, pateixo força, però continuo tirant. Quant el meu crono està a punt de marcar el Km. 25 (vaig una mica avançat respecte al Km. oficial), decideixo aturar-me, just al passar per la catifa de cronometratge. L'aturada tècnica ha durat força, i crec que em deixo una mica mes de 10 minuts, a part, he aprofitat per menjar una mica i prendre el gel energètic i una mica d'avituallament líquid.

Aquesta aturada, en lloc d'Enfonsar-me m'ha anat de conya, per fi em sento alliberat, i les cames s'han recuperat de la primera part de la cursa. Ja estic a la meitat, i llavors em plantejo anar fent, però aquest cop a un ritme una mica mes lent, i sobretot aturar-me sempre que ho necessiti per hidratar-me i menjar una mica. Ja he aconseguit el meu objectiu que era fer una mitja marató. Ara em queda gaudir de la cursa. Començo un ritme gairebé 40 segons mes lent, però tot i això m´adono que vaig doblant corredors cada 2 o tres voltes a la pista d'atletisme. No tinc ni idea en quin lloc vaig, però quant em deuen mancar uns 10 Km un corredors em diu que vaig en quarta posició. No li dono mes importància, doncs no tinc cap esperit competitiu per arribar al tercer lloc. Però segueixo tirant i tirant i fins i tot augmento una mica la velocitat. Llavors, quant deuen quedar 6 o 7 Km, anuncien que al primer classificat li queden 5 voltes, i de sobte per megafonia anuncien el meu nom com a tercer classificat. També diuen que el quart classificat va just una volta darrera meu. De seguida identifico i veig que es un corredor que ha començat molt fort els primers Km, però que ja fa una estona que va molt tocat. I clar, arribat aquest punt, em plantejo com a objectiu fer podi. No m'ho puc creure. Es el primer cop a la meva vida que estic a punt de guanyar, be guanyar no es ben cert del tot, però si tocar podi, per mi ja es un gran èxit. Aquí si que ha sortit el meu esperit lluitador, ja no em molesta el peu (feia una estona que donava símptomes de dolor més evident), no tinc sobrecàrregues, i tant sols penso en que no em passi ningú. Faig els darrers Km. controlant tàcticament als altres corredors, i conforme la megafonia va anunciant les posicions dels corredors, tinc cada cop mes clar que el tercer lloc ja està al sac, ara tant sols manca lligar-lo. 

Per ser totalment feliç voldria que algú de la família em pogués veure, com dic es la primera cursa en que faig podi, i no ho puc compartir amb els que mes estimo. I llavors, just quant manquen 3 voltes per finalitzar els 50 Km, veig a l´Anna i les Nenes. Guaaaauuuuu, quina flipada, les meves cames van soles, passo pel punt de control, manquen dos voltes i faig una senyal a la dona de que vaig tercer. Enfilo els darrers 400 metres, ja em sento guanyador, i gaudeixo com mai aquests metres, soc molt feliç, tremendament feliç, adéu 4 mesos d'aturada forçada, adéu dures sessions de rehabilitació, adéu aquells primers Km. en que vaig tornar a córrer i les cames no tiraven. 

Es el moment de donar la benvinguda a nous reptes, a noves il.lusions, a gaudir d'aquest fantàstic esport que tant feliç m'ha fet els darrers anys. Enfilo els darrers 200 metres, tant sols tinc un pensament, agafar de la mà a les meves filles i tornar a creuar la meta, com ho havia fet en altres curses, com vaig fer a la meva primera marató. Els hi faig el gest i venen a trobar-me, amb  l´Alba i la Júlia, fem 100 metres plegats, els millors 100 metres que he corregut mai, semblava el Bolt volant sobre el tartan de la pista. Creuem la línia d'arribada i em fonc en una abraçada amb elles.

Podi, tercer classificat, avui s'han donat totes les circumstancies per que pogués fer podi, però que caram, ja ho he aconseguit, a partir d'ara crec que encara m'ho prendré amb molta més fil.losofia, ja tinc el meu primer trofeu runnero.
 











dissabte, 12 maig de 2012

05-05-2012 PRIMERA CURSA DELS MATINERS - AVINYO.

En una petita població del Bages, ha tingut lloc una cursa molt maca, amb un gran ambient i molt xula de correr.
Aquesta cursa havia de ser una de les moltes curses que tenia previst fer durant els mesos de Juny i Juliol abans de començar un descans coincidint amb les vacances. Però a hores d´ara serà la darrera cursa que faci, com a mínim fins a mitjans de Juliol. I tot per culpa d´un inoportú atropellament. Està clar que la persona que em va atropellar travessant un pas de peatons no tenia en absolut cap intenció de fer-me descansar, però ho ha aconseguit. Ara toca tenir la cama enguixada durant 6 setmanes, i després esperem que la rehabilitació sigui curta.

Anem al gra respecte a la cursa. Arribo a Avinyo gairebé un hora abans de la sortida. Havia sortit abans, perquè avui he fet el meu primer novullpagar, i com que soc una mica gafe, m´imaginava detingut pels mossos a la sortida del peatge.

Em dona temps de preparar-me, de prendre'm un cafè amb llet, de xarrar amb un client, de passejar, de calentar, d´estirar, ... Gairebé a les 9:30 amb una bonica lluna plena comença la cursa. Surto darrera de tot i de seguida començo a avançar corredors. Porto el meu super focus com a frontal, aixis que s´em veu de totes totes. Porto un molt bon ritme, i de seguida em poso a liderar el meu grup (jeje, potser son 7 ó 8 corredors), però un cop em desenganxo una mica, em segueixen u petit grupet de 4 corredors que enredo de mala manera, doncs m´he equivocat de camí. Començo a sentir algun renec, mentre penso que no vindrà de 30 segons, i menys de fer uns centenars de metres, ja que fins i tot a la sortida ens han anunciat que han escorçat la cursa gairebé un Km.
I quant arribem a la meitat de la cursa m'enganxo a un corredor que m'ha dit que era de Manresa. Hem xerrat poc, però el suficient perquèm'hagi donat la força per seguir al seu ritme, i sobretot m'ha ajudat a no aturar-me en els trams difícils. Fins i tot en els darrers metres ha tibat de mi i m'ha portat fins a la meta. Li estic molt Agraït, ens hem fet una foto a l'arribada, però tot i que m'ha dit el seu nom, ara no el recordo. Els corriols, les pistes i els camins pels que hem passat son molt macos, i com ja he dit, ha estat una cursa espectacular.
I a sobre, a l´arribada un fantàstic sopar de botifarra amb seques, vi, cervessa i pa amb tomaquet. Mentres sopavem han donat els premis en un acte molt distret.

Ara em toca descansar, sobretot perquè com ja he dit no em puc moure. He de prendre'm aquestes setmanes com a setmanes de recuperació, intentar fer el màxim exercici que pugui, amb les limitacions lògiques del guix, i aprofitar per gaudir de coses que durant molt anys no he pogut fer.
Intentaré mantenir actiu el meu blog, encara que sigui amb histories diverses.
PERFIL DE LA CURSA

dissabte, 5 maig de 2012

29-04-2012   X. MARATO D´EMPÚRIES


Avui m´ho he passat molt be, he sortit a gaudir de la Marató D´Empúries i la veritat es que ho he pogut fer.  Es tracta de la X edició d´aquesta cursa que combina també una cursa de 10 Km i una mitja marató. Molt ben organitzada, i sobretot uns avituallaents excel.lents.















M´aixeco ben d´hora, son les 5 del matí. Vaig a l´ordinador una estona a repassar si hi ha algun comentari al Facebook (començo a tenir cert síndrome de Facebook), em prenc la llet i em vesteixo ràpid, doncs quasi son les 5:50 hora que he quedat amb l´Enric Mateu. Quant arribo al punt de trobada, ja està esperant. Sortim de Terrassa que ja toca les 6 del matí. Autopista, tot molt fàcil i ens plantem un hora abans al lloc de sortida. Passem per darrer cop pel Sr. Roca, ens col.loquem el dorsal, em faig una massatge amb les cremes per les cames, poso en la butxaca de la faixa portadocuments els gels màgics que utilitzaré per la carrera, decideixo a darrera hora que no portaré música, col.loco el mòbil al seu lloc, i anem a deixar la motxilla al guarda-roba. Quant ens dirigim a la sortida, li demanem a un amable corredor que ens faci una foto. 


Aquesta serà la única foto plegats que tindrem l´Enric i jo (ja comento mes endavant perquè ha estat aixis). I als pocs minuts de posar-nos en el lloc de sortida, s'obren les portes del Museu arqueològic d'Empúries. Son les 8:30 i comença la X Marató d´Empuries. Avui no tinc el típic formigueig i els nervis de tots els maratons que he fet fins ara. Estic super relaxat, i quant m´anadono ja estem corrent. Sortim en sentit contrari que l´any passat, es a dir direcció a L'Escala pel Passeig d'Empúries i Ronda del Pedró. Fins el Km 2 anem sortejant corredors mirant de trobar el nostre ritme de carrera. Hem decidit amb l´Enric que intentarem fer a 5 minuts el Km. I aixis ho fem durant el primer tram. Al Km. 3 enfilem per anar a buscar la carretera de Sant Marti d´Empúries , per tombar de nou al Km. 4 a la de Sant Pere Pescador. Passem pel punt Km 5 clavant el temps, en concret uns segons menys del temps previst, però amb molt bones sensacions. L´Enric no para de dir-me que porta posat el pilot automàtic, i es ben cert, perquè tot i que intento tibar d´ell en diverses ocasions aguanta estoicament les meves envestides marcant-me el ritme, sense deixar-me fer burrades. Aquest es un tram força avorrit, i van caient els Km. Ja comencem a creuar-nos amb corredors que porten un ritme molt mes alt que el nostre i que ja van de tornada a buscar el punt Km. 10. Desprès de passar pel Km 7 on hi ha una catifa de cronometratge, girem per anar a buscar l´Escala. Tot va segons el previst, l´Enric marcnat-me els ritmes i jo aprofitant per anar gravant amb el mòbil algunes imatges. La cursa s´ha de dir que es maca pel circuit Peró mooolt avorrida en el que es refereix a animació de gent. Quant passem pel Km. 10, es a dir pel Passeig d´Empúries, aquí si que hi ha força gent doncs es on hi ha la línia d'Arribada i ens trobem a molta gent a banda i banda recolzat-nos. Es també el tram mes maco, doncs es un Km. al costat del mar i les ruïnes d´Empúries.

Del Km. 11 al 18 es fa per un tram divertit, doncs passem pel centre de la vila d´Empúries, Passeig del Mar, la platja, en fi, un tram que el passem molt distrets. A sobre ens trobem molt be físicament i els parcials surten exactes. 
 Anem a buscar de Nou la Ctra.. De Sant Martí d´Empúries per tornar a repetir el recorregut. Tot va perfecte fins el Km. 26 quant de sobte, l´Enric, just coincidint amb un avituallament s'atura, i em diu no puc, no puc em paro. Tenia molt clar que aquest cop volia fer una marató tranquil.la, però també amb bona companyia, però no ha pogut ser. No m´inportava  baixar el ritme, com ho he fet al final de la cursa quant m´he trobat al CORRECAT Biel54, però esta clar que parar trenca el ritme, i jo em trobava molt i molt be. Tot i aquest contratemps, ha estat un plaer fer gran part de la marató al costat del gran Enric. He afrontat doncs la resta de la Marató amb la mateixa filosofia, la de gaudir del paisatge, de la gent, del plaer de córrer, però en cap moment he volgut patir (això em fa pensar que darrerament estic afrontant les curses sense cap objectiu de fer temps, i crec que m´ajuda molt a l´hora de gaudir-les i de no sentir-me gens cansat.)

 Tornem a passar en el 30-31 pel passeig d´Empúries, i de nou força gent donant ànims. Ara ja tant sols manca un darrer esforç, els darrers 12 Km. Tots els que hem fet maratons sabem que son en principi els pitjors Km, on quasi sempre apareix el mur, però de nou no me l´he trobat, i he seguit ja no tant còmode com al principi, però mantenint els ritmes. Be ara potser estic mes pletòric que quant estava corrent, i analitzant els darrers 8 Km, veig que han hagut 6 Km per sobre dels 5 minuts, cap cosa de l´altre mon, però esta clar que el cos ha començat a reflexar la manca de preparació per aquesta Marató, i sobretot la rutina i els bons ensenyaments que m'havia inculcat en Carlos. També he de ser honest amb mi mateix, i he de dir que la manca d'entrenament ha estat sobretot per problemes amb el genoll que m´han obligat a passar un parell de cops per FISIO, i que m´ha impedit entrenar, doncs fins i tot han hagut dies que no podia gairebé caminar. Avui el genoll m´ha anat molestant, però sabia compensar les molèsties amb el fet de que estava gaudint molt, i l'esforç em mantenia la musculatura en un estat que no m'impedia continuar la cursa.
El pitjor Km. de la cursa ha estat el 39 quant una pujada important m´ha fet parar. Hauran estat uns 300 metres, però no tenia gens de ganes de patir. Aquest km. l´he fet en 5:51, però ha valgut la pena doncs m´he trobat de conya pels darrers Km. Tot va perfecte ja fins el final, fins i tot puc anar atrapant a altres corredors que vaig veient en la distancia, però que aconsegueixo superar en el tram final. I just quant enfilo els darrers 700-800 metres, em trobo un company CORRECAT, en Biel54. Ell també fa la marató però el seu plantejament es de fer-la en 1 hora mes. Per tant el seu ritme es inferior al que portava fins ara. Però ha estat fantàstic compartir amb ell aquests metres, en pocs minuts ens hem explicat moltes coses, però sobretot ens hem donat forces. L´he felicitat doncs havia estat el seu aniversari, i ens hem despedit quant he tingut que girar per anar a buscar la línia de meta.

He creuat la línia d'arribada en 3 hores 32 minuts i 58 segons, en el lloc 117 de la general i 47 de la categoria Veterans(M40). Les sensacions molt bones, la mitja final 5:02, podríem dir que he clavat els temps previstos. No ha estat la millor marca, lògicament, era el que tenia previst, tenint en compte que no era aquest L'objectiu, els entrenaments no havien quasi existit i tampoc el circuit era el millor per fer marca. Tot i això es segueix notant que he millorat molt el fons. L´any passat ja vaig fer aquesta cursa i vaig trigar 11 minuts mes, arribant molt mes cansat, amb rampes a les cames i gairebé sense poder dir ni fava.
He anat a buscar la medalla, he agafat una cola, i m´he dirigit cap a la línia d'Arribada on he esperat que arribes l'amic Enric. Finalment, també un gran temps per a ell amb un crono de 3 hores 52 minuts. FELICITATS ENRIC.

I això es tot, ha estat una gran cursa, i com ja he dit m´ho he passat molt be. I a sobre tenir la companyia durant 26 Km de l´Enric, i el darrer Km. d´en Biel54 ha estat el millor de la jornada CORRENTJUNTS.






Aquí poso el temps de tota la marató i les classificacions parcials que he anat fent


dimecres, 28 març de 2012

23-03-2012 MARATO DE BARCELONA 2012



TOT PREPARANT-NOS.
Corrent Junts, doncs ahir es va complir. Prop de 17000 corredors intentant assolir un repte, i per molts un somni. En el meu cas, poder-me demostrar que soc capaç d´assolir nous objectius, noves fites, que amb esforç i sacrifici tot es pot aconseguir. Han estat molts mesos dedicats a poder fer una bona Marató de Barcelona. L´any passat ja vaig poder assolir la primera fita, que era convertir-me en MARATONIA, en aquesta mateixa cursa, doncs es la ciutat on vaig néixer ara ja fa un grapat d´anys. En aquell moment el repte era acabar-la, i aquest cop era quelcom diferent. Mes que buscar un crono i una marca personal concreta (que també era un objectiu a assolir), el que m´havia marcat aquest cop era fer la cursa amb bones sensacions, poder gaudir de la carrera, passar-m ´ho be Km a Km, passejar tot corrent junts per aquesta bonica ciutat, amb els principals carrers oberts als corredors, i gaudir al màxim dels monuments i del recolzament i ànims de la gent.
M´aixeco ben d´hora, cap a les 5 del matí, he dormit molt be i he descansat força. Em faig un bon esmorzar (pa amb fuet), un bon cafè amb llet i una mica de xocolata. La nit anterior m´ho havia deixat tot preparat, ó això creia jo. Em vesteixo, em poso el dorsal, i surto cap a la botigueta, punt de trobada dels PANTAURELLS. De seguida arriba el Sergi, el Joan, l´Alex, i finalment apareix la furgo d´en Kike. El trajecte cap a Barcelona es fa curt, això si, es pot respirar un ambient de tensió. El Sergi està molt callat, concentrat. Avui te que ser el seu gran dia, i axis ha esta. 2:48:58   un temps estratosfèric, inassolible per la majoria de mortals. M’al·lucina la seva capacitat, i em meravella la seva modèstia. Ell sap que els seus temps son molt bons, que no hi ha cap de la colla que ni de llum  somniar en assolir-los, però no en fa cap ostentació, es manté sempre discret, i es un plaer sortir a entrenar amb ell .
En Joan i l´Alex son especials. Corren per passar-ho be, i clar, segur que també volen aconseguir reptes personals. Durant el trajecte s´han clavat mirades i alguna petita "pulla". El Joan reconeix que es un corredor que es capaç de donar-ho tot en els metres finals, i prepara la seva estratègia esperant que la cursa es decanti cap el seu costat. L´Alex es mes de llarg recorregut, la seva tàctica es aguantar el ritme del Joan per fer un darrer esforç faltant 1 ó 2 Km. per l´arribada. Fa temps que plantegen les curses conjuntament, entrenen junts i es coneixen molt. Tot i això avui no hi ha amistat que valgui, fins i tot s´han anat fent alguna patadeta a la canyella (espinilla) mirant de minvar la capacitat del contrari. La cursa els ha anat molt be, i han assolit tots dos MMP, moltes felicitats. El resultat ens el revelaran molt aviat al blog dels Pantaurells, on esperem amb moltes ganes llegir la seva crònica, que promet ser molt divertida.
I l´altre Pantaurell que avui te un gran repte es en Kike. Ell es un cas perfecte de superació. Ha passat un hivern molt complicat per temes de salut d´un fill (ja està tot be, i m’alegro molt). Tot i això sempre que ha pogut ha sortit a entrenar, i sense anar mes lluny, la passada setmana va fer un altre marató, i aquesta de muntanya, i això ja son paraules majors. Avui ha estat la seva primera marató en Asfalt, i ha fet un gran temps, parant el crono en 3:37:59. ES un temps excepcional per un corredor que no entrena específicament la distancia. Lògicament es un superdotat, però les seves hores de sacrifici, segur que ajuden a fer aquests temps.
PREAMBUL I CURSA.
Hem aparcat la furgo força a prop de la sortida, al cotat del Grec, encara manca una hora i quart per la sortida, lo que ens permet anar fent xino-xano, ens dona temps d’empastifar-nos de cremes, vaselines, gels I tot el necessari per acondicionar el cos a una distancia tant respectable. 



 Deixem les motxilles al guarda-roba i ens fem una foto de grup. De sobte uns recargolaments a la panxa. fan que m´acomiadi precipitadament dels companys. Enfilo cap als WC, però hi ha una cua llarguíssima, penso, be tinc temps, encara queda mitja hora. Però avui es un dia especial, perquè finalment he tingut que abandonar la cua, quant quedaven 3 noies davant meu. Ja anuncien per la megafonia que quedant 2 minuts per la sortida. Baixo ràpidament les escales de les fonts màgiques de Montjuic, però ja es massa tard, hi ha moltíssima gent, i no puc situar-me al meu calaix de sortida.
 Em poso en un lateral i quant comença a buidar-se de corredors, em col·loco al mig del grup. Anem avançant mica en mica, i passem per la línia de sortida 8 minuts despres del tret de sortida. Passo la catifa, i poso en marxa el crono. Aquest cop no podré controlar els ritmes de pas per cada Km, perquè m´he deixat el FORE a casa. En fi que l´inici es bastant caòtic, la panxa remoguda, sense rellotge per controlar ritmes i pulsacions, sortint fora de calaix... Però en canvi surto molt tranquil i confiat, m´emociono just a la sortida, penso en la dona, les filles, amb el pare que lluita contra una malaltia, i penso, avui ha de ser un gran dia. Els ulls que se’m posen plorosos, sona Barcelona de Fredy Mercuri i Montserrat Caballé per la megafonia. Començo a rodar, els primers Km son complicats, no acabo de trobar el meu ritme. Sortir fora de calaix fa que la gent que et precedeix vagi a un ritme diferent, i en aquest cas, al sortir darrera el ritme de la gent que em precedeix es mes lent. Enfilem pel carrer Tarragona que fa lleugera pendent ascendent, sento alguns runners que ja ho noten a les seves cames, i penso que no tenen la sort d´entrenar a Terrassa, on no hi ha gairebé un sol carrer que sigui planer. Vaig fent a ritme suau, ó això es el que em sembla. Al Km, 6 agafem la travessera de les Corts i penso que bé, potser veure al Jordi i l´Angels (cunyats), i em fa il·lusió saludar-los, i també m´anirà be per donar-lis els cascos del Walkman, que tant sols començar a córrer se m´han embolicat, i els he tingut que desenganxar i els porto enrotllats a la ma. Me’ls vaig canviant de mà, aviat els podré donar als cunyats, però m´emporto un petit desencís, perquè no hi son, i això que viuen a escassos 50 metres d´on passa la cursa. Llavors fixo un nou objectiu imminent, la Avda. de Madrid, on aquí si estaran els sogres per donar-me suport. Busco a una banda i un altre del carrer, però no hi son. Apa som-hi, tocarà passejar els cascos per tota Barcelona, ben arrugadets a la meva mà, en lloc d´estar còmodament col·locats a les meves orelles. Agafem la carretera de Sants, ja estem al Km 10. Aquest parcial del Km. 5 al 10 serà el meu millor parcial, fent un temps de 23:07 pels 5 Km. Segueixo anant a un ritme constant, i em distrec tot veient com ha canviat el barri que em va veure néixer i créixer, on vaig conèixer la meva actual dona, on es vàrem comprar el primer pis, en definitiva on he passat la meitat de la meva vida. Ja fa un temps que vaig marxar i el barri ha canviat molt. Vaig tant a gust que quant m’adono ja estic a la Gran Via. Ja portem 12 Km i tot va sobre rodes, millor dit sobre les meves NIKE VOMERO. Durant aquests primers 12 Km, la presencia de gent animant es superior a altres anys, potser a mi m´ho sembla, però trobo que avui hi ha molta gent als carrers. La cursa transcorre per la Gran Via, continua l´ambientarro i enfilem el passeig de Gracia. A l´alçada d´Aragó m´enganxa el Kike que ha sortit també darrera, però va força ràpid. Comencem uns Km plegats. De seguida em fa veure que una mica més endavant hi ha el globus dels pacemakers de 3:30. Em quedo al·lucinat, doncs he sortit uns quants minuts després del globus i ja l´he enganxat, i tant sols portem 14 Km. 
De seguida ens situem a l´alçada de la llebre i anem fent a un ritme molt còmode. Faig com puc una foto al Kike, li gravo uns segons i ell fa el mateix, filmant-me una estona. Vaig fent quant m’adono que he avançat a les llebres, giro el cap i ja no veig al Kike. Fallo meu, perquè com a mínim el tenia que haver avisat. ""Ho sento Kike". Decideixo doncs anar augmentant el ritme que havia baixat de forma involuntària al situar-nos amb el temps de pas de 3:30. Això d´anar sense rellotge que em marqui els temps de pas fa que no pugui mantenir un ritme constant, be això em pensava. Enfilem la meridiana i durant un bon tram ens creuem amb corredors que ja van a buscar el c/ Felip II. Llavors veig passar ja en sentit contrari a l´Anna Cos, que ja ha passat la catifa de la Mitja Marató, i a mi encara em deu quedar un Km i mig per passar. Li faig un crit i la saludo, i tot just em torna la salutació, doncs ha estat un segon, i es molt possible que ni m´hagi vist. Llavors, internament ja em fixo un nou objectiu, intentar arribar a contactar amb ella. Passen els minuts i quant porto 01:38:52 creuo la catifa de la mitja marató.  Llavors internament faig un càlcul mental i m’adono que de seguir aquest ritme milloraré marca i potser m´apropo a 3 hores 20 minuts que quant he començat era el meu objectiu podríem dir que utòpic, doncs pensava que un temps de 3 hores i 22 minuts podria estar dins dels meus temps segons els entrenaments que havia fet. Enfilem el c/ Felip II i em recupero una mica. A l´alçada de Rambla Prim, contacto amb Germinator de Corredors.cat,  em diu que va molt còmode, que va a un ritme constant i que està gaudint molt de la cursa. M´anima a continuar el meu ritme, que es lleugerament més ràpid que el d´ell. 

Van passant els Km i arribem a la Diagonal, just es un tram força llarg que va del Km. 26 al 31, i que recordo que l´any passat se’m va fer molt llarg.  En canvi aquest any l´he passat super be, i he de dir que quant arribes a l´alçada de la torre Agbar, hi ha una quantitat de gent impressionant animant els corredors, se’m posa la pell de gallina. Contínuament reps crits d’ànim, aplaudiments, et criden pel nom. Es un dels punts que més he gaudit per la quantitat de públic que hi havia. Quant girem pel Pg. Taulat, ja fa un Km. que hem passat pel punt Km. 30.  El parcial torna a ser boníssim 23:47, es a dir que segueixo mantenint ritme de 4:45 el Km. Es a partir d´aquí on ha d’aparèixer el temut MUR, però vaig fent i continuo al meu ritme. Tinc temptacions de pujar una marxa, però se que en principi el Sr. del garrot m´ha de venir a visitar en els propers Km. i vull estar preparat. Sobre el Km. 30-31 em prenc el segon gel màgic, i aprofito l´avituallament per veure una mica i remullar-me. Es el primer cop en una cursa que aconsegueixo anar tant clavat en els pro mitjos. Ara comença la marató de veritat, perquè enfilem un dels trams mes avorrits i amb menys gent del recorregut. Avui això també es una mica diferent, gracies a la iniciativa d´en PUCU, una referencia del mon del running popular, que ha tingut la iniciativa de convocar al públic sobre aquests Km, perquè el recorregut se’ns faci una mica més fàcil. Vaig tirant i arribo al Km. 35, tot just arribar al parc de la ciutadella. Aquest bloc de 5 Km els he fet en 23:55, es a dir 2 segons més per Km que en el bloc anterior.  
De l´any passat, recordava que quant deixes el parc de la ciutadella i vas a buscar l´arc de triomf per passar per sota, hi havia molta gent. En canvi aquest any ha estat diferent, hi havia gent, però no un passadís estret com recordava de fa un any. Girem per la Ronda de Sant Pere, per anar a buscar la Plaça Catalunya, i d´aquí Avda. Portal de l´Angel, C/ dels Arcs, Avda. Catedral i Via Laietana per anar a buscar el c/ Ferran. Passem pel mig de la plaça Sant Jaume, i de veritat que m´han vingut ganes de llençar l´ampolla de gatorade contra la balconada de la generalitat com a gest de ràbia per la situació que ens han deixat aquest polítics, per com ens estan torejant, per tanta corrupció i tant mamoneig. Reconec que han estat uns segons, però en aquest moment he oblidat que estava corrent i em venien sensacions de rebel·lia com quant era molt mes jove.  Continuem pel c/ Ferran fins la rambla i ens enfilem cap a la catedral. 
 Passem per l´avituallament de la catedral, on hi ha la claca correcat. He sentit el meu nom, he rebut els crits d’ànim, i m´ha entrat un subidon que ja no m´ha abandonat. Arribem a Colon i enfilem el c/ Paral·lel, on es troba el punt quilomètric 40. Ha estat aquí on definitivament m´he adonat que estava fent una gran cursa. Faig aquest bloc en 24:23, es a dir que he baixat una mica la marxa, be concretament 7 segons més per Km, que el bloc anterior. Miro el crono i veig que ja es segur que milloro i bastant la meva anterior marca. Es per aquest punt on contacto amb l´Ana Cos i li pregunto com va, em diu que amb moltes sobrecàrregues. Continuo tirant i em trobo un altre correcat que no recordo el nom. Durant mig Km. aproximadament intento animar-lo, dir-li que la meta es molt a prop, i li dic que jo ja tinc la feina feta i que l´acompanyo fins l´arribada. Ell insisteix diversos cops que tiri, que va molt tocat, axis que torno a agafar ritme i enfilo per fer el darrer Km. Ja se sent l´ambient de l´arribada, amb la música i l´Speaker que va animant a la gent.
Això ja està, ara a gaudir dels darrers metres. Busco llavors com un desesperat a l´Anna i les nenes. Tot i que els havia dit que no calia que vinguessin, esperava en el fons que em donessin una sorpresa. Em passa per la memòria quant l´any passat em van venir a veure, i com vaig agafar de la ma a la Júlia i l´Alba, i com vàrem fer els darrers 192 metres tots tres junts. Recordo l´emoció que vaig sentir, i com em vaig posar a plorar. Però avui era un dia diferent també en això, i no hi havia ningú. Llavors encaro la Avida. Maria Cristina, queden els metres finals, els metres de la gloria. Sento l´speaker que diu el meu nom, li pico la mà i aixeco els braços. Entro feliç, somrient, amb una sensació que crec que nomes podem experimentar aquells que algun cop hem finalitzat un marató. Creuo la línia de meta i paro el crono en 3:20:23. Es fantàstic, torno a ser finisher d´una Marató, i amb aquesta ja van quatre. Camino una estona, recupero l´aire, i quant la noia que posa les medalles me la penja del coll i em felicita, em venen ganes de fer-li un petó. Com porto ulleres ningú em veu com torno a plorar, soc afortunat, i de nou he fet realitat un somni. Darrere queden més de 1.000 Kilòmetres d´entrenaments, , molts dies de sacrificis, de fred, suor, cansament, patiment, però també molts dies de compartir entrenaments amb els amics Pantaurells, i el fantàstic grup comandat per en Pep Moliner, els Mossenaires, amb qui he entrenat algun dissabte. Han estat també uns quants caps de setmana de curses per anar posant la màquina a to, curses de 10 Km, una marató prèvia (Marató Mediterrani), diverses mitges. En fi 7 mesos gairebé per que avui m´hagi sortit la millor cursa de la meva vida.
AGRAIMENTS I DEDICATORIES.
No em puc ni vull oblidar de la persona que en la distancia m´ha estat planificant mes a mes els entrenaments, el Carlos de Runiam. Ell m´ha ajudat moltíssim, primer perquè ha sabut transmetre´m una rutina d´entrenament, però sobretot una forma diferent d´enfocar les curses. Sempre m´ha insistit en que prioritzi les sensacions per davant dels temps de pas, de les velocitats. He de dir que avui he aplicat al peu de la lletra les seves instruccions i els resultat salten a la vista.
També agrair a en Pep Leon, el meu físio, qui m´ha cuidat amb les seves expertes mans, amb els seus massatges per buidar cames. Afortunadament no he tingut cap tipus de lesió aquests mesos, i ha pogut centrar la seva feina en descontracturar-me i buidar-me les càrregues musculars.
Agraïments als companys Pantaurells (Jordi Miquel, Jordi Garreta, Oriol Farré, Jordi Casanovas, Kike, Climent, Joan Bosch, Alex, Jordi Casanovas, Sergi Padró, Agustin Martinez, Enric Mateu, Josep, Francesc Araguas i algun nom que m´oblido), per voler compartir amb mi els entrenaments dels dimarts i dijous, i deixar-me formar part d´aquest grup.
Als companys correcats Germinator i Lluis74 que varen intentar amb mi fer un sub 1:31 a la Mitja de Barcelona (al finals els vaig fallar).
Agraïment i reconeixement pel meu gran amic Joan Vilajosana, un gran atleta, que desafortunadament no va poder acabar la cursa aquest diumenge però que te un gran potencial i que de ben segur seguirà millorant marques. Gracies Joan pels teus savis consells.
I clar agrair molt, moltíssim la comprensió i recolzament de la meva família. l´Anna, la Júlia i l´Alba que sempre que han pogut m´han vingut a veure, i  sempre m´han donat suport perquè pogués sortir a entrenar. La seva força m´ha servit com estímul constant.
A la meva estimada germaneta Nuria, la mama i la iaia Pepita, moltes gracies.
M´agradaria que aquestes línies li arribessin de forma molt sincera al meu pare, perquè aquest esperit sigui un puntal per la seva lluita, que aquest sentiment de lluita i superació t´arribi. Si et serveix tant sols una mica, ja ha valgut la pena.

PERDONEU EL ROTLLO. VISCA EL RUNNING.


  

dilluns, 5 març de 2012

04-03-2012 MITJA MARATO COSTA BARCELONA MARESME

Fa una setmana i escaig, no tenia previst fer aquesta mitja. Tot va sorgir el passat diumenge 26 de Febrer, quant a l´arribar a casa mig enfonsat pel resultat de la Mitja de Barcelona, vaig voler posar-me a prova. Segurament el mes convenient a les alçades del calendari que estem, i amb la mirada posada en la MARATÓ DE BARCELONA, era fer una tirada llarga de 30 Km, tal i com me l'havia programat en Carlos.

Però he de dir que personalment, mes que una tirada llarga el que necessitava era convencem a mi mateix de que, lo del passat diumenge havia estat com a conseqüència dels problemes físics que havia tingut durant la setmana prèvia.

Llavors busco per Internet algun lloc per passar el cap de setmana, li comento al pare, i finalment decidim passar el cap de setmana en família. Busquem un hotel a Santa Susanna i arribem el divendres al vespre.

M'ha anat de conya, perquè m'he presentat a la línia de sortida molt fresc de cames, i molt ben menjat.

El dia de la cursa em llevo a les 6 del matí. Faig el ritual habitual de totes les curses i surto cap a L'estació de tren de Santa Susanna als volts de les 7:30. En poc mes mitja hora estic a Calella. Llavors aprofito per deixar una bossa al guarda-roba i em dirigeixo cap a la sortida. He anat fent temps, i 30 minuts abans ja soc al lloc de sortida. Com que em tocaria fer tirada llarga, decideixo fer un parell de Km a un ritme molt suau, just per on està el calaix de sortida dels dorsals vermells que es el que jo porto. Els minuts van passant i es dona el tret de sortida. Els primers 6 Km transcorren pel passeig marítim que uneix Calella i Pineda, arribant fins a gairebé L'estació de pineda, tornar a Calella, i torna a agafar el passeig Marítim. El primer bloc de 5 Km el faig a un molt bon ritme, potser massa ràpid, però em sento molt còmode. Parcials de 4:12, 4:17, 4:18, 4:17 i 4:15. En el Km. 6 ja estem a Pineda, i continuem bordejant la via del tren i la platja. En el Km. 9, ja dins del terme de Santa Susanna, tinc la família esperant el meu pas. He de dir que es el primer cop que els pares, la iaia, la meva dona i les meves filles em donen recolzament plegats, dons son tots 6 animant-me al meu pas. Pico les mans de les nenes, aixeco els braços per saludar i continuo la meva marxa, sense afluixar ni un pel, potser fins i tot amb mes força, ja que continuo molt be de cames, i la família em dona una empenta extra. Passo el Km. 10 amb un parcial de 42:55. Crec que es el millor parcial de 10 Km que he fet mai en una mitja.
Segueixo anant a bon ritme, entrant a Malgrat i enfilant per L'Avinguda dels Països Catalans, c/ del Carme, Cami del Pla, i tornant a anar a buscar el mar pel Pol. Pomareda fins el camí de la Pomareda, ja a nivell de mar. El tercer parcial el faig amb un temps de 21:45, portant llavors 1:04:40. Em queda un darrer esforç. Just passat L'Avituallament del 15 arriba de nou el lloc on es troba la família. Es el Km. del 15 al 16 on faig pitjor parcial, fent aquest Km. en 4:30, 10 segons més que el pitjor registre fins llavors. He de dir que m'he pres un petit respir, primer en l´havitua-llament i després al passar davant de la família. A partir de llavors he tornat a incrementar lleugerament el ritme, fent uns parcials de 4:23, 4:23, 4:25 i 4:25. Anava força còmode, creia que podia estrènyer una mica mes, però no volia forçar en excés la màquina. Llavors encaro els darrers 1.097 metres. Trec les forces que em queden i faig un Km. 21 en 4:17. Esprinto els darrers 100 metres per creuar la meta en 1:31:28. Fantàstic. He tornat a fer MMP, rebaixant en 27 segons el meu anterior registre. He de dir que des-de que ha començat la cursa, tenia al cap dos objectius. El primer era intentar aconseguir MMP, bàsicament per poder dedicar aquest petit triomf al meu pare que està passant uns moments una mica complicats. I en segon lloc, volia retrobar-me, volia tornar a creure en que els entrenaments tenien que donar el seu fruit. I ho he aconseguit. Si a això li afegeixes que els pares, la dona i les filles t'han estat animant, doncs no es pot demanar res mes.

He de dir que la cursa es molt plana, que es fàcil de portar, però te una gran pega, i es que no hi ha gairebé gens de gent animant, tant sols alguns trams de Calella i de Malgrat hi ha gent donant recolzament als corredors. A Pineda i Santa Susanna, el caliu de la gent es gairebé inexistent. També cal destacar que avui ha fet un dia molt agradable, i que fins i tot el vent ens ha respectat. La petita brisa que feia amb el vent de cara a la tornada, gairebé no s'ha notat, i crec que no ha influït en el temps final.
Quant arribo a la meta, passo per la recollida de la borsa del corredor (molt complerta), agafo la bossa al guarda-roba, i torno trotant fins a L'hotel. En total he fet altres 5 Km, el que sumat al rodatge inicial, i a la cursa, em donen uns 28 Km de tirada. Una mica especial, però tirada a la fi.

POSICIO GENERAL: 297    POSICIO CATEGORIA: 143     VELOCITAT MITJA: 13,83 Km/H