dissabte, 12 de maig de 2012

05-05-2012 PRIMERA CURSA DELS MATINERS - AVINYO.

En una petita població del Bages, ha tingut lloc una cursa molt maca, amb un gran ambient i molt xula de correr.
Aquesta cursa havia de ser una de les moltes curses que tenia previst fer durant els mesos de Juny i Juliol abans de començar un descans coincidint amb les vacances. Però a hores d´ara serà la darrera cursa que faci, com a mínim fins a mitjans de Juliol. I tot per culpa d´un inoportú atropellament. Està clar que la persona que em va atropellar travessant un pas de peatons no tenia en absolut cap intenció de fer-me descansar, però ho ha aconseguit. Ara toca tenir la cama enguixada durant 6 setmanes, i després esperem que la rehabilitació sigui curta.

Anem al gra respecte a la cursa. Arribo a Avinyo gairebé un hora abans de la sortida. Havia sortit abans, perquè avui he fet el meu primer novullpagar, i com que soc una mica gafe, m´imaginava detingut pels mossos a la sortida del peatge.

Em dona temps de preparar-me, de prendre'm un cafè amb llet, de xarrar amb un client, de passejar, de calentar, d´estirar, ... Gairebé a les 9:30 amb una bonica lluna plena comença la cursa. Surto darrera de tot i de seguida començo a avançar corredors. Porto el meu super focus com a frontal, aixis que s´em veu de totes totes. Porto un molt bon ritme, i de seguida em poso a liderar el meu grup (jeje, potser son 7 ó 8 corredors), però un cop em desenganxo una mica, em segueixen u petit grupet de 4 corredors que enredo de mala manera, doncs m´he equivocat de camí. Començo a sentir algun renec, mentre penso que no vindrà de 30 segons, i menys de fer uns centenars de metres, ja que fins i tot a la sortida ens han anunciat que han escorçat la cursa gairebé un Km.
I quant arribem a la meitat de la cursa m'enganxo a un corredor que m'ha dit que era de Manresa. Hem xerrat poc, però el suficient perquèm'hagi donat la força per seguir al seu ritme, i sobretot m'ha ajudat a no aturar-me en els trams difícils. Fins i tot en els darrers metres ha tibat de mi i m'ha portat fins a la meta. Li estic molt Agraït, ens hem fet una foto a l'arribada, però tot i que m'ha dit el seu nom, ara no el recordo. Els corriols, les pistes i els camins pels que hem passat son molt macos, i com ja he dit, ha estat una cursa espectacular.
I a sobre, a l´arribada un fantàstic sopar de botifarra amb seques, vi, cervessa i pa amb tomaquet. Mentres sopavem han donat els premis en un acte molt distret.

Ara em toca descansar, sobretot perquè com ja he dit no em puc moure. He de prendre'm aquestes setmanes com a setmanes de recuperació, intentar fer el màxim exercici que pugui, amb les limitacions lògiques del guix, i aprofitar per gaudir de coses que durant molt anys no he pogut fer.
Intentaré mantenir actiu el meu blog, encara que sigui amb histories diverses.
PERFIL DE LA CURSA

Cap comentari:

Publica un comentari